dissabte, 17 de desembre del 2011

TALLER MENJAMINA DEL BERENAR

La darrera sessió de medi natural varem tenir una sorpresa. Varem fer un taller amb la Menjamina del berenar, una noia que té una botiga de berenars i amb un noi que venia de l'escola del consum. Amb ells vem aprendre aspectes interessants relacionats amb el consumisme i la sostenibilitat, d'alguna manera. Ha estat un taller molt interessant, que esta enfocat a infats de primària i és molt entretingut alhora que aprens uns valors fonamentals per a la vida que ens envolta.Qui no ha berenat algun cop una pizza per ser un ''dia especial'' o un croassant de xocolata cada cop que venia l'àvia buscar-nos a l'escola?


A partir d'aquest taller hem aprés i hem connectat l'assignatura de la següent manera:

  • Situació causa-efecte
  •  Diversistat de mirades, segons cultura, segons persona, gustos, dia, etc. Diferents maneres de veure el món, pero sempre connectades.
  • Docent com a guia (construcció propia de la resposta), com acompanyament i perturbament. Basicament fa preguntes i conneccions enre preguntes i respostes.
  •  Plantejar-nos questions per situacions desconegudes, no quotidianes.
  •  treballem el model ésser viu, model matèria. Fem ciències quan hi ha models. Modelitzacio, a partir dels models mentals (coneixements previs) aconseguim crear un nou model més elaborat.
  • Promoure idees, compartir i criticar. Model de pensament.
  • Utilització de diferents llenguatges. Diversitat de llenguatges. S'utilitzen els llenguatges en diferents intensitat. Corporal, molta intensitat. Imatges, només creen escenari, acompanyen.
  •  Motivació, curiositat, emocions. Raó/emoció.
  • No tothom es connecta alhora, o no es connecta mai durant les sessions per aixo es important fer sessions vsariades.
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL

diumenge, 4 de desembre del 2011

El temps a l'Educació Infantil ''La formació de la percepció mental del temps''

Respecte a la concepció del temps, no tenim una tradició educativa i didàctica tan clara com l'anterior, la concepció de l'espai.

El temps és molt difícil de treballar-lo a l'educació infantil ja que és abstracte, no es pot veure ni tocar i per tant és dificil de fer-se una representació mental. Com a mestres, hem d'intentar buscar mecanismes per poder-ho treballar, un podria ser el conte.

Per exemple, per introdui el temps en un conte, podem utilitzar:

  • ‘’Vet aquí una vegada’’ és un temps que no té límits. Una fòrmula d’inici que ens situa en un temps inconcret.
  • ‘’ Fa molt i molt temps’’ no és un temps indeterminat. Ens porta molt lluny. La dificultat és entendre què és molt lluny. És una primera fase d’aprensió del temps que permet marcar llunyanies o proximitat.
  • Un altre manera manera seria utilitzar algun temps que estiguin treballant en aquell moment a l'aula, per exemple, les estacions de l'any. ‘’Un dia de primavera..’’
  • També, podem utilitzar el temps vinculat a la seva percepció, temps personal però amb perspectiva de temps llarg. ‘’una matinada fresca’’ ‘’ un migdia molt calorós’’.
Podem distingir tres tious de temps importats per treballar durant l'etapa d'educació infantil:

·         El temps viscut:
  •  Temporalitat formada. Inicialment, a través de la percepció i la constatació de ritmes interns i externs des d'una perspectiva egocèntrica. Els infants pensen que el temps esta en funció del que ells senten,  això se li anomena vivencia subjectiva del temps (el que m'agrada em deixen poc temps i el que no m'agrada em fan fer-ho més temps)
  •   A mesura que es creix s'amplia el descobriment d'aquests ritmes, que es converteixen en pautes i normes de la conducta humana que hem construït culturalment. (marquem el temps, per exemple la celebració dels aniversaris, el creixement...)
  • Els infants neixen amb una percepció del temps innata.
  •   Tenen la percepció del temps, perquè és vicut, l'experimenten, el viuen ells.

·         El temps social:
  • És un temps complex i abstracte
  •    Es percep per les relacions entra la propia experiencia i el temps que l’explica.
  •  Es un temps colectiu.
  •   Categories:
§  Ritmes: lentitud/rapides, regularitat, consequencia...
§  Orientacio: passat-present-futur...
§  Posicio: successio/simultaneïtat.
§  Duracio: variabilitat, permanencia, (continuïtat/canvi).

·         El temps històric:  
  • Temps passat, que ja no existeix
  • Pot seguir al present a partir de fonts primàries i secundàries, com són els contes, els llibres, internet, fotografies, videos...




CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL

dissabte, 3 de desembre del 2011

MASCLES O FEMELLES?

Després de buscar informació per poder respondre a la pregunta del post anterior, ''com saber si un insecta pal era mascle o femella'' he pogut concloure amb la següent reflexió:

Quines diferències podem trobar entre mascles i femelles?

  • Els mascles solen ser més petits que les femelles, tan en longitud com en el pes. A més a més, solen ser més prims.
  • els insectes pal assoleixen la seva maduresa sexual després de 15 dies des de la seva última muda. Es diu, que els mascles muda molt poques vegades en comparació amb la femella, ja que aquesta necessita com a mínim 5 mudes per poder assolir la maduresa sexual, mentre que el mascle només en necessita 2.
  • La femella de l'insecte pal pot guardar en els seus conductes genitals l'esperma del mascle durant varios mesos
  • la femella pot fecundar encara que no hi hagi un mascle a prop gràcies a la partenogenèsis, és per això que hi ha més femelles que mascles en l'espècie.

A partir de la pregunta que m'havia realitzat causada per la curiostat, he pogut descobrir altres aspectes interessants de l'insecte pal que no sabia que desconeixia ja que mai hauria pensat, com per exemple que es poden reproduir a partir de la pantenogenèsis.

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL

Convertim l'experiència de l'insecte pal amb una experiència conceptual

Durant la sessió d'avui, ens hem reunit diferents persones dels diversos grups referents a l'insecte pal i hem estat comentant aspectes que voliem destacar de l'insecte pal, com és, com viu, què fa...

Les nostres aportacions han estat les següents:

  • Canvia la pell. Muda tot el cos.
  •  Sempre es situa a la part superior de cap per baix, pensem que és perquè hi ha una obertura, un focus de corrent d'aire..
  •    Passa la major part del temps immòbil.
  •   Es camufla, canvia de color segons on es trobi per adaptar-se al lloc i amargar-se dels deprededors.
  •    Menja de nit. Fa vida nocturna, es mou més.
  •   Es fa el mort com a mecanisme de defensa.
Ara, la nostra pregunta ha estat la següent.... Què tenen en comú els nostres insectes pal? hem arribat a les següents conclusions:

  •  Muda la pell i abans de mudar la pell menja molt. Després es menja la pell mudada.
  •  Es posa a dalt de tot, on hi ha el focus d'aire corrent.
  •  Menja només per la nit.i és quan es mou més.
  •  La major part de temps esta boca avall.
  • La majoria son femelles
  •  Quan l'agafes amb la mà aixeca la cua
  •   Quan sent perill es fa el mort.'' catalepsia''
  •  Defeca freqüentment.
  • Creixement segons l'habitat.
La següent qüestió que ens hem plantejat, per segona vegada, ha estat: Què es pot aprendre en un aula d'educació infantil cuidant un insecte pal? La meva resposta a aquesta pregunta són els següents punts:
  • Desenvolupament de capacitats i habilitats que permeten als infants a créixer com a persona. transversalment aprenent a respectar al medi ambient i els éssers vius.
  • Despertar la curiositat i la motivació per aprendre a construir el model d’un ésser viu.
  •  Plantejar-se preguntes i hipòtesis respecte les característiques de l’insecte.
  •   Adquirir un aprenentatge significatiu a partir de l'experiència que permet cosntruir valors i coneixements.
  • El fet d’adquirir una responsabilitat i unes rutines cap a l’insecte pal potencia l’autonomia dels infants i facilita la transmissió de coneixements.
  • Els infants aprenen que les ciències no són vistes com alguna cosa molt teòrica sinó com una matèria més abstracte i experimental i més relacionada amb la vida quotidiana i real, és a dir, més lligat a la propia experiencia.
  •  Permet fer una construcció conjunta del coneixement a partir de les idees individuals. 
Reflexió de la sessió: a partir del coneixement del insecte pal podem conèixer molts altres essers vius, ées a dir, podem construir el model d'ésser viu '' els elements comuns'' que tenen, per tant podem començart a generalitzar els resultats i fer hipòtesis sobre altres éssers vius.  

A partir d'aquest exercici, què podem dir sobre els éssers vius en general?

Primera idea: El éssers vius tenen un limit, un medi extern i un medi intern, però aquest limit és variable, pot canviar segons l'habitat i els canvis del medi ambient. A més a més, hi ha una relació directe amb l'exterior i l'interior, per exemple, quan mengem. 

Segona idea: els esser vius tenen en comú tres coses: 
  •    Fluxes. Alguna cosa que entra i que sur, com ja he dit anteriorment, el menjar, o també altres coses com la suor, l'orina, les llagrimes o bé l'energia en forma de calor.
  •  Estructura. Conjunt d'elements que forma l'ésser viu i la manera en què s'organitzen. Respon molt a la pregunta què té l'ésser viu? La nutrició, la reproducció i les relacions entre estimuls i respostes serien aspectes claus de les estructures de l'ésser viu.
  •  Funcions. Activitats que fem per continuar sobrevivint.




dESPRÉS DE REALITZAR AQUESTA SESSIÓ, LE MEVA PREGUNTA ÉS; COM PUC SABER SI UN INSECTE PAL ÉS MASCLE O FEMELLA?

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL


L'espai a l'Educació Infantil

Per saber on es troben les coses o persones, o com és un espai en concret, s'utilitzen paraules de referència com davant, abaix, a dalt, esquerra, dreta...

''L’aprenentatge geografic comença tan aviat com un nen comença a desplaçar-se i arriba, després, a l’escola amb les seves pròpies visions particulars''. John Bale.

Per poder aconseguir una coneixement de l'espai, s'ha de traballar, primerament, des de ben petits, els mapes mantals d'aquell espai per tal de que a poc a poc es vagi construïnt una representació i finalment s'hi aconsegueixi un domini i control d'aquell espai. 
Un element clau de la representacio és el punt de vista dels objectes que marquen com es aquell espai, és a dir, elements que per la persona són les fites que marquen akell espai, com per exemple, la genèsis dels mapes que és la simplificacio d'objectes i coses que ens marquen aquell espai.

Els primers espais que es treballen per conèixer-los i dominar-los són  espais molt petits i abarcables (visió egocèntrica) i després van creiexent fins a representar-se espais que no veiem, com per exemple, els mapes mundials.

Àmbits vinculats a l'aprenentatge de l'espai:

  • L'orientació de l'espai: la lateralitat, profunditat, anterioritat...S'ha de tenir molt en compte si algun nen és esquerrà ja que tot esta pensat per les persones dretanes i per tant, la percepció pot crear equívocs en la percepció del nen o nena esquerrà/na.
  • l'objecte en l'espai: interioritat, exterioritat, delimitació...
  • La posició relativa dels objectes en l'espai: interioritat, exterioritat, secció, contigüitat... Es diferencia de l'anterior perquè pot ser determinada per un instant o la perspectiva des d'on es mira. Es una posició relativa, que es modifica per l'instant en que es demana o del punt de vista en que ho fas. 
  • Les distàncies: proximitat, allunyament, intervals... 
  • Les mesures: números i relacions matemàtiques, inici amb la relació dels objectes  i la distància....
El concepte de llunyania és molt complexa, perquè els infants no tenen la capacitat de diferencir-ho en aquesta etapa. Com és molt lluny? Al poble del costat o a la xina? No és un concepte vivenciable per els alumnes, per tant, és un aspecte que millor es traballa en una etapa posterior, de la mateixa manera succeeix amb les mesures.

Per poder treballar l'espai a edacació infantil, ho podem fer des de les diferents àrees curriculars i amb diferents mètodes o eines. Un exemple podria ser aquest petits videos interactius d'en Doki ( hi ha una gran varietat, que treballen els diferents aspectes espaials) i el video del Pocoyo.


  



CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL

dimecres, 30 de novembre del 2011

Gimcana per el campus de la UAB

Avui hem fet una gimcana per el campus de la UAB. L'objectiu era el coneixement de l'entorn proper.Hem hagut de fer un seguit de proves les quals es corresponient molt directament amb aspectes importants del curriculum de l'educació infantil, que a més a més, eren unes activitats d'allò més interessants per als infants.

Us explicare breument una de les activitats alhora que us explicare la relació amb el curriculum i la potencialitat de fer aquest tipus d'activtats en un entorn lliure i proper a l'infant.

Prova: '' Una altra manera d'estar en entorns naturals: busco una cosa que....''
Aquesta prova consisteix a buscar a la natura, a partir d'unes premisses marcades i fer-ne fotografies, anotar-les, etc. Després de cada troballa que ha fet cada membre del grup, ho posem en comú i decidim quina és la que millor representa el que ens demanen les premisses i per tant, a quina li fem fotografies per deixar-la plasmada.

Penso que a partir de la meva experiència després de realitzar l'activitat que aquesta fomenta, principalment, la curiositat de l'infant i les ganes de descobrir l'etorn proper. A més a més, ajuda a treballar capacitats bàsiques molt importants ja que estan directament relacionades amb la realitat dels petits, el seu context més proper. Podem distingir les 3 àrees del curriculum d'educació infantil durant la realització de l'activitat:


  • Descoberta d’un mateix: observem que en algunes ocasions, les premisses demanen que busquin alguna cosa comparant-se amb ells mateixos ‘’ alguna cosa més petita...’’ per tant, requereix que l’infant conegui les seves característiques per poder realitzar-ho. També requereix que l’infant tingui un domini adequat de la coordinació oculomanual i el control dinàmic del cos i les habilitats manipulatives, per tal de poder fotografiar o anotar el que es demana. I finalment, per la disposició dels infants a treballar conjuntament i de forma adequada.
  • Descoberta de l’entorn: a l’hora de realitzar l’activitat, l’infant haurà d’observar, experimentar i actuar sobre l’entorn més proper i real i haurà de relacionar-ho amb les seves pròpies vivències per poder establir les relacions amb el que se li demana i les seves percepcions. Descobrirà els efectes de l’ésser humà (la brutícia no és típica d’aquest àmbit i pot afectar negativament), així com els canvis que poden realitzar tots els elements de la natura i les diferencies que hi poden haver. A més a més, els infants s’iniciaran en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials a partir de l’exploració dels elements que es trobaran i de la comparació d’aquests. Al realitzar aquesta activitat faran una mena de primera classificació.
  • Comunicació i llenguatges: Incitarem als infants a expressar-se amb un llenguatge diferents a l’habitual, a partir de la fotografia. A més a més, es treballarà l’expressió oral i gestual, per tal de poder establir relacions i treballar millor amb els companys i expressar les seves idees, necessitats, etc.







CIÈNCIES DEL MEDI NATURA I SOCIAL


divendres, 25 de novembre del 2011

L’escola Bressol i l’Educació per a la sostenibilitat, un amor a primera vista?

Aquest tema l'hem treballat a partir de la conferència de Rosa M. Tarín, una dona amb molta experiència en projectes relacionats amb aquest tema.

Les preguntes que ens plantegem a partir d'aquesta conferència són: Quin cost té la diversió? Quin tipus de persones volem crear? Quin model de comunitat tenim?... Tot això es pot respondre amb la paraula consumisme.

El XESC és una xarxa d'escoles per la sostenibilitat de Catalunya. Encara hi ha molt poques escoles bressol dins daquest projecte, i crec important esmentar quin son els seus plans d'acció i perquè és important que més escoles s'hi afegeixin. Els aspectes bàsics que es volen aconseguir a partir d'aquesta xarxa és la millora de la qualitat dels espais d'interacció i canvis en la cultura de les escoles.



Per a què es pugui donar aquests fets i la xarxa funcioni de la millor manera, haurem de tenir en compte aquests aspectes:

  • El professorat, l'alumnat i els continguts de treball enfocats a la sostenibilitat.Normalment s'expliquen molts coneixements i estratègies però no s'incideix en la importancia de saber les diferents maneres que tenim les persones de veure el món, de sentir les coses, d'experimentar...
  • La comunitat educativa de les escoles bressol han d'implicar-se en les accions educatives que es proposin les escoles, i si cal, que el mateix centre eduqui per la sostenibilitat a la comunitat educativa.
  • Hem de tenir present que l'educació per la sostenibilitat pretén la reflexió crítica de les seves accions que han de ser plenament conscients, per tant, les persones han de ser capaces de prendre decisions de les seves accions i han de saber actuar per un món més sostenible.
  • Un altre aspecte de molta importancie és el fet de no predre mai de vista que els infants no són persones amb la ment en blanc, venen amb unes formes de raonament de llenguatge, formes de sentir, amb una marca cultural familiar potent,... per tant, hem de partir d'aqui per continuar treballant per fer models complexos en els que esta situat l'educacio per la sostenibilitat.
  • Hem de crear i ambientar espais d'interacció i comunicació adequats per a que hi hagi un ambient benestant, amb diversitat de materials, diversitat i allunyats de l'anorexia pedagògica.
  • També és improtant el temps utilitzat. Necessitem temps per compartir i aprendre, per al sorgiment de l'interés i la reflexió...


Finalment, cal mencionar un punt, el més important, el canvi de cultura a l'escola. Ha d'haver una bona cohesió de professorat i organització enfocada cap a la sostenibilitat, hem d'aprofitar la llibertat del curriculum a l'educació infantil per poder dedicar el temps a allò que ens interessa més treballar, implicar a l'entorn...

Aquesta conferència m'ha semblat molt important, ja que durant tot el meu bagatge educacional mai m'havien enfocat aquest tema des d'aquest punt de vista, i m'he adonat de que és molt important treballar la sostenibilitat ja des de l'educació infantil, on també podem aprofitar per implicar a les famílies i aprendre entre tots.


CIÈNCIES NATURALS I SOCIALS